dimecres, 24 de juny del 2009

13 de Juny del 2009 Pel camí de Riudameia (Argentona)

Hola a tots i totes:

El passat dissabte dia 13 de juny vaig anar de bon matí a visitar el camí de Riudameia (Argentona) amb les referéncies que tenia per l'itinerari que te  marcat allà el Parc de la Serralada Litoral. Era la tercera vegada que intentava fer aquest camí ,i no es perque sigui dificil, pero tot té una explicació. La primera vegada que em vaig intentar apropar ho vaig fer desde Òrrrius, fent el caminet entre el bosc direcció a la depuradora, peróal final s'em va fer tarda i ho vaig deixar per més endavant. La segona vegada ho vaig fer tal com indica la plana web de la diputació. Vaig començar a l'edifici dels Quatre rellotges, pero un cop vaig endisar-me a la zona de les pollancredes, hi eren els caçadors fent batuda de senglar. I tot i que estaven a punt d'acabar, vaig decidir fer mitja volta amb el supossat de que la majoria de "bitxos" haurien marxat. Per fí, en aquesta sortida, vaig poder fer la visita com deu mana; i deu n'hi do si varen sortir cosetes. A banda de que el camí es força agrait,  el primer tram (per a mí el més interessant) discorre per un camí planer que va resseguint la riera d'Ameia, entre bosc de pi, alzina i roure, alguns camps oberts, camps de plantacions de pollancres (força interressants) i si sabem fer alguna que altre desviació cap a camins que surten, podem acabar amb un bon llistat d'ocells; personalment em vaig desviar cap els camops de Can Roviró que em va permetre veure alguns rapinyaires. La segona part del camí (que no vaig fer sencera), puja entre bosc de pi, alzina i arboços, queda bastant tancat i el bosc,amb aquestes características ens permet més escoltar, que no pas veure ocells. Malgrat tot, es convenient  fer tot el camí fins a Òrrius, i un cop allà parar-se a pendre una clartea o un refres a algun bar (ens ho em merescut, i amb aquests calors...).

Bé, passem si de cas al llistat de les especies obaservades, algunes d'elles força interessants.

  1. Àliga marcenca (Circaetus gallicus): 1 parella volant als camps de Can Roviró. marcenca
  2. Aligot comú (Buteo buteo): 1 exemplar en vol.
  3. Aligot vesper (Pernis apivorus): 2 exemplars diferents. 1 exemplar als camps de Can Roviró i un altre al camí de Riudameia. aligot vesper
  4. Esparver vulgar (Accipiter nisus): 1 exemplar en vol alt pel camí que puja cap als camps de Can Roviró.
  5. Tudó (Columba palumbus):
  6. Cucut (Cuculus canorus): escoltat als camps de can Roviró.
  7. Falciot comú (Apus apus):
  8. Ballester (Apus melba):
  9. Picot verd (Picus viridis):
  10. Picot garser gros (Dendrocopos major): Un adult en vol s'apropa a un arbre sec i em descobreix un forat d'on surt el cap d'un poll crescut.                       treient el cap picot garser gros
  11. Oreneta vulgar (Hirundo rustica):
  12. Cargolet (Troglodytes troglodytes):
  13. Pit-roig (Erithacus rubecula):
  14. Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos):
  15. Tord comú (Turdus philomelos): Varis exemplars durant tot el camí, facilment observable a les pollancredes.
  16. Merla (Turdus merula):
  17. Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla):
  18. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala):
  19. Rossinyol bord (Cettia cetti):
  20. Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta):
  21. Mosquiter pal·lid (Phylloscopus bonelli): Escoltat, sobretot, a les zones amb més pineda.
  22. Mosquiter comú (Phylloscopus collybita):
  23. Bruel (Regulus ignicapillis):
  24. Mallarenga carbonera (Parus major):
  25. Mallarenga cuallarga (Aegithalos caudatus):
  26. Raspinell comú (Certhia brachydactyla):
  27. Gaig (Garrulus glandarius):
  28. Estornell vulgar (Sturnus vulgaris):
  29. Oriol (Oriolus oriolus):Escoltat al llarg del camí. Un individu força querenciat a prop del Bell-Racó.
  30. Pinsà vulgar (Fringilla coelebs):
  31. Cadernera (Carduelis carduelis):
  32. Gafarró (Serinus serinus):
  33. Verdum (Carduelis chloris):

Bé, resumint; es aquest un camí de sensacions. Olors, entre la frescor de les pollancredes, la sentor que destil·len les pinedes i alzinars, la humitat de la terra que encara esta mullada de les últimes pluges. Els colors, els matissos de verds dels diferrents tipus de bosc, les ombres i llums que penetren entre els pollancres, els grocs dels camps de  cultius. Sorolls, durant tot el camí es continu e incessant, el cant del cargolet ens acompanya, els pinsans també estan exaltats durant el camí, una mica menys continu pero també força fàcil de sentir son els tords comúns; de fons l'oriol amb el seu cant, el tallarols de casquet, etc... sens dubte es un lloc per obrir les orelles i escoltar que ens diu el bosc.

Fins un altra i disfrutem dels nostres sentits.